Blog sobre recuperació de bicicletes clàssiques, història, restauració, documentació...


30 d’oct. 2010

Volta Catalunya 1987

He rescatat aquestes cinc fotos en paper i les he "manipulat informàticament" per presentar-les aquí. Són de la Volta del 87, al setembre, a les rampes més dures del Coll de Bracons pel vessant oest, just després del veinat de "Sant Andreu de la Vola", no sé quin % de pendent però aquest tros sempre es puja amb el pinyó més gros, jeje...

Aquest és l'escapat en solitari de l'etapa, un desconegut Marino Alonso que arribaria guanyador a Olot. Els de TV2 en acció.



 Era l'any d'en Perico al PDM

Va ser un bon dia.  El meu primer contacte amb el pas d'una cursa ciclista. Suposo que em va impresionar l'esforç dels corredors, els cotxes dels equips, la propaganda, la tele, motos... aquell dia vaig desitjar tenir una "bici de corredor" o "de gran vull ser ciclista".
 Les fotos les va tirar el pare, que d'anar amb bici res però de fotos si que en tira moltes. A part de reconèixer alguns corredors i els colors dels equips d'aleshores, avui gràcies als píxels es poden distigir ja alguns  cablejats interns a les manetes de frens, varies Alan amb components Mavic (KAS, TEKA), algun grup C Record equipant Rasezas, algun pedal automàtic (KELME, REYNOLDS) la majoria però encara usaven pedals clàssics de rastrals i corretges...
Gràcies a l'hemerotèca del "Mundo deportivo" he trobat informació d'aquesta 7ª etapa

28 d’oct. 2010

Cycling Museum

Una recent descoberta molt interessant: El Cycling Museum, situat a Alemanya o Luxemburg. Dedicat a les bicis de carretera, els ciclistes i les grans competicions. És impressionant la  gran colecció de bidons de tots els temps. També hi ha una gran quantitat de maillots i una bona colla de bicicletes magnífiques, a part de moltes més coses que s'hi veuen. 
El museu sembla obra del senyor Edmond, de ben segur un gran entusiasta d'aquest esport. També a la web s'hi troben diversos enllaços a museus i coleccions d'arreu.
Per donar-hi un cop d'ull i tenir de referència:  http://www.cycling-collection.lu/?L=fr&M=1&S0=(static;front)


21 d’oct. 2010

Mini catàleg Orbea Vivanti



Aquest és un mini catàleg de la Orbea Vivanti, plegable... i el manillar abatible!!
No indica cap data per enlloc, només que està imprès a Bilbao, "el arte de imprimir". Les mides de la fulla desplegada són 210 x 421 mm.

 Fa uns dies Reciclone ens donava noticies que la casa Orbea ha engegat el laberíntic procés d'ordenar i recuperar el seu passat, restaurant les seves bicicletes però també buscant "documents perduts". Per això necessiten la colaboració de tothom:

 "hay un grupo en Facebook "yotambientuveunaorbea" en el cual se pueden colgar fotos de bicis, catálogos, calcas, pegatinas,... lo que sea de Orbea y si tenéis material que no podéis subirlo, enviar un mail a orbea@orbea.com comentando lo que tenés y poniéndo a la atención de Jon Gantxegi o Jokin Diez y nos ponemos en contacto."

Així doncs, tot aquell que tingui fotos, noticies, catàlegs relacionats amb Orbea, estaria molt bé que compartís la informació amb ells, ja que serà en un futur serà una font d'informació en benefici de tots els aficionats a les bicis antigues.
Per ara he trobat aquest petit catàleg per casa, però segur que sortiran més coses. Ànims a tothom!






19 d’oct. 2010

*** Va de Hubs

Hubs, bujes, moyeux, carrets... aquí una parella de vells Normandy d'ala alta que necessiten una neteja.
 Per treure l'eix i poder netejar a dins, o simplement per ajustar-los quan tenen joc ("crug-crug" lateral) fan falta les claus planes, indispensables per remenar rodes, ja que la peça que fa de coixinet de les boles sobresurt molt poc del carret i unicament té dos plans estrets per on es pot agafar.
Les que normalment es necessiten són la "13-14" i la "15-16".
 Aquest fa 14,  i la femella exterior la podem descollar amb una clau normal de 17.
Per començar aguantem la 14 quieta i descollem amb la 17 (sentit contra-horari)

 Ara aguantem l'eix quiet per un cantó i treiem la peça que fa de coixinet...
 ... treiem l'eix i fem caure les boles dins un recipient.

 El cantó on va el pinyó té més peces, que fan de distanciadors. Podriem no desfer-les i netejar únicament per fora.
 Però ara les desmuntem totes. També es desploquejen mantenint la clau plana i fent girar la 17 en sentit contra-horari.
 Cal netejar completament a dins les cassoletes, treure tota la grassa vella.

Una passada d'aigua i fregall Ajax per fora.
 

 Amb el taladre i un d'aquells raspalls de pulir, l'alumini pot quedar com un mirall si ens hi entretenim. Però no és fàcil, avui el deixem que brilli.
 Ja està tot net

Aquest és el "despiece" de la tanca ràpida.


MUNTATGE
Comencem per "injectar" grassa a la cassoleta de les boles. A cada banda, cal distribuir-la bé, que n'hi hagi un bon coixí.
Tot seguit posem les boles. El tornavís de punta imantada va perfecte per aquesta acció. Si no el tenim també funciona untar amb grassa la punta d'un tornavís normal, de manera que la bola s'hi aguanta durant el curt trajecte aeri.  Amb les mans és complicat de fer-ho, a part de que és una operació que ha d'estar lliure de pols i particules... Si una bola cau per terra l'hem de netejar una altra vegada, ja que un simple granet de sorra dins els rodaments, amb el temps fa malbé les pistes de rodadura per on llisquen les boles.
Després d'allotjar les boles encara injectem una mica més de grassa per sobre i per els espais buits.
 Instalem l'eix per una banda amb el hardware muntat a mà.
 Aguantem quiet l'eix i el carret i cargolem el coixinet oposat, amb els dits, fins que fa tope.

Així queda el carret. Cal vigilar de que les puntes sobresurtin igual per cada banda.
La distància interna entre les patilles del quadre s'anomena "hub spacing" o bé "dropout distance", i no "hub spacer" com havia escrit primerament.
Ens referirem a "Front spacing" o "rear spacing" segons siparlem de la forquilla o bé dels tirants posteriors, (moltes gràcies per l'apreciació, R.)
I també aclarir que un "spacer" és una peça més o menys gruixuda que serveix per "omplir espai", per exemple per aconseguir un "hub spacing" adecuat. L'ultima peça de l'esquerra és un "spacer".
És bo anar aprenent vocabulari en anglès, ja que quan busquem recanvis per internet podem abarcar molt més territori. 
Quan muntem rodes amb "tanca ràpida", la "X" no pot ser més gran que el gruix de la patilla. 


AJUSTAMENT
Ara ajustem l'eix. Això cadascú troba la seva manera, i amb la pràctica aquesta operació esdevé fàcil. Al principi costa una mica de fer.
L'objectiu és que l'eix i el carret girin lleugers un respecte l'altre. El màxim de lleugers possible però sense que tinguin joc lateral (crug crug)
En una bici, quan agafem la roda per el capdamunt, la fem vibrar de costat i sentim aquest "crug crug", és que no està ajustada.
Per contra, si alcem la bici, fem girar la roda i aquesta queda frenada de seguida, és que els rodaments estàn molt bruts o molt apretats.

Comencem per fixar un cantó, apretant fort el coixinet contra la femella, amb la clau estreta quieta i la 17 fent força en sentit horari. Ha de quedar molt apretat (però sense passar-se , o xafariem la rosca de l'eix)
 En aquest cas també hi estampim amb força el distanciador.
 Ara per un cantó tenim un bloc ferm, i el subjectem en el cargol de banc
 Ara és quan fem l'ajustament pròpiament dit.
 Amb la clau estreta (la 14) agafem el coixinet i el cargolem fins al punt on el carret gira i no fa "crug crug" (durant l'ajustament  ho anirem comprovant continuament).
Quan creiem que està bé, aguantem la 14 quieta i apretem la contrafemella amb la 17, que estampeixi contra el coixinet. Primer fluix, de manera que podem anar corretgint, comprovant, corretgint... i poc a poc que quedi tot més collat fins que queda ben fort de veritat.
Si el carret gira suau, no té joc i està tot collat fort ho hem fet bé.
Quan l'ajustament el fem amb la tota roda muntada, aquesta té més inercia i cal anar comprovant que gira bé fora del cargol de banc. De fet, aquesta operació normalment es fa al terra, únicament amb la roda i les claus, sense subjectar-la en un cargol de banc.
El secret és la pràctica.

El després d'un i l'abans de l'altre:


En aquesta altra foto podem veure altres tipus de carrets.
A l'esquerra un Campagnolo, semblant al que hem fet.
Al mig un Olimpic Cursa, on tant per la contrafemella com per el coixinet necessitem claus estretes.
A l'esquerra un carret BH, que amb dues claus planes normals ens en podem sortir.
En tots tres casos el mecanisme i funcionament són idèntics, només canvia el disseny.

Pròxim post: separar el pinyó del carret.

14 d’oct. 2010

*** Tijes que no volen sortir

Un amic em va donar aquest tros d'una vella i rovellada Olympia de Figueres, potser dels 50s.
Té mala pinta i sembla tot trabat però cal intentar ressucitar-la.

Amb el pedalier van haver-hi problemes difícils. Resumint, el lockring estava "enganxat" a la cassoleta esquerra. El passador tampoc va voler sortir de cap de les maneres. De moment ho he deixat així, tope rat. 
Avui anem a explorar el fenomen de les tijes "fixie" (incrustades al quadre i a la forquilla, o bé perquè no eren del diàmetre adecuat o bé perquè el temps i l'òxid les ha "solidificat")

LA POTÈNCIA
La tija que surt de la forquilla i agafa el manillarg té aquest nom. Abans de treure la nostra mirem d'entendre com funciona el seu sistema de fixació:

 Hi ha el cargol llarg, la tija i el "cono":

Ara imaginem que està instalada en una bicicleta. El cargol apreta el cono cap amunt, aquest obre les parets de la potència, que es mantenen clavades dins el tub de la forquilla. Tot va bé, la tija i la forquilla són una sola peça.
Per treure-la hem de descargolar, el cono baixa, les parets de la potència es tanquen i la tija pot sortir. Moltes vegades però, el cono es queda quiet i veiem que el cargol va tirant amunt, com a la foto.  Cal agafar un martell i donar un cop sec al cap del cargol, sino treuriem el cargol i la potència encara estaria fixada a la bici. Aquest "truco" és bàsic:
El cono es desbloqueja i podem seguir.

Bàsicament hi ha dos diàmetres de potència, que solen ser l'origen del problema , una majoria és diàmetre 22,2 mm.  i l'altre és 22,0 mm.
La potència ha d'entrar fregant les parets del tub però sense haver de fer molta força, per el contrari, si entra molt lleugera i notem un "crug-crug" lateral és que tampoc no és l'adecuada.

Anem a treure la nostra, comencem per provar de descargolar el cargol... no es mou ni un mm.

 Apliquem "6 en 1" al cono i subjectem la forquilla ben fort al cargol de banc.  Tornem a provar de descargolar. No es mou ni un mm.
 Però cal treure com a mínim el cap del cargol per continuar. S'acava trencant? no passa res.

La tija segueix bloquejada per el cono que hi ha a dins, busquem una peça d'acer més prima i llarga  que el cargol trencat, el fiquem a dins i amb un cop potent desbloquegem el cono.
 Ara ja podem treure la tija. El manillarg ens permet fer més palanca, movem a dreta i esquerra i després també amunt.
 
Ara desmuntem la forquilla, que li falta la femella de dalt.
Primer cal treure l'anell separador, que no va roscat, ha de sortir recte amunt ben paral·lel a la base. Amb diverses eines ho aconseguim.

 En aquesta foto es veu el petit pla de l'anell, que ha de coincidir amb el petit pla de la forquilla, tant per entrar com per sortir. A vegades en comptes d'un pla hi ha una petita dent que fa la mateixa funció: que quan apretem fort la femella de dalt, la cassoleta de baix no giri.
 Abans de seguir netegem la rosca (!!! utilitzar SEMPRE ulleres de protecció quan remenem els raspalls circulars! !!!) i li tirem "6 en 1"
Voilà.


TIJA DEL SEIENT (SEATPOST)

Descargolem el cargol que l'apreta.
Com en aquest cas, alguns cargols s'han fet malbé i giren de tot dos cantons. Unes tenalles ens poden ajudar a apretar fort el cargol, que no giri i així poder descargolar.  Si el cargol encara gira,  podem fer dos petits plans amb una llima i així les tenalles no patinen.

 Aquí es veu com en el forat de quadre s'ha gastat l'encaix on s'allotja la petita dent del cargol.

 Primer intent: subjectant el seient amb les mans, el provem de moure a dreta i esquerra...
No es mou ni un mm.

Treiem el seient ( !!! ulleres, gafas, glasses !!!)


 Segon intent, coloquem el quadre de cap per avall i  apretem tope fort la tija en el cargol de banc.
 Provem de fer força a dreta i esquerra fent palanca amb el cuadre... no es mou ni un mm., l'anell del seient patina damunt la tija.

Descansem,

obrim parèntesis:

Amb les tijes que no són rodones aquest sistema no sol fallar. Així s'agafen.
 També una potència la podem subjectar d'aquesta manera i fer girar la forquilla, en casos extrems fent palanca amb una barra llarga ente els seus dos braços.
 A vegades necesitem treure el manillar, aquí una manera per no ratllar la part central, treient el cargol i fent palanca, així obrim el diàmetre de la potència i el manillar surt lateralment sense patir.
 Algunes potències "modernes" com aquesta 3ttt porten un petit cargol que seveix per això. Però atenció, quan apretem el manillar aquest cargol ha d'estar ben enretirat.
Tanquem parèntesis i seguim

 Tercer intent:
Amb una llima per ferro fem un pla a cada lateral le la tija, i la tornem a colocar al cargol de banc com abans, fem força i... res, no es mou ni un mm. la tija es comença a deformar.


Últim intent, quan res d'abans funciona queda l'última esperança, fer un forat i fer-hi passar algun element metàlic:
així segur que la tija no patina en el cargol de banc...

A vegades cal acceptar que hia tijes més tossudes que un mateix, no s'ha mogut ni un mm.

Ara començo a anar per camins desconeguts, i després de maleïr la tija i d'emprenyar-me una mica agafo calma i medito... i em dic: bé, ja li trobarem un remei, de moment intentem deixar-la ben acabada.

 Amb un taladre de baixes revolucions, un raspall metàl·lic llarg i cilíndric i un drap moll amb gasolina podem netejar de grassa i òxid els interiors dels tubs (seient, direcció...)

 La nova tija que haurem d'instalar  haurà de fer 23 ,4 mm de diàmetre o una mica més. De 23,8 i 24,0 mm sí que se'n troben.
Farà falta trobar un taller on tinguin l'eina que serveix per mecanitzar la paret interior dels tubs (em sembla que es diu mandrinador)
 Normalment això de les tijes és qüestió de 10 segons. Aquesta és la primera que no ha volgut sortit.
 Però quan una cosa no està sortint com volem, és perquè hi ha una lliçó amagada.
Bé, sembla que aquesta bici se'n sortirà.